dimarts, 17 de desembre del 2013

Transcantàbrica, bloc 10
Caminant per la riba del riu Umia

El cinquè dia vàrem fer la excursió en dos trams. Al primer tram vàrem recórrer part del riu Umia. El riu Umia 

Ens havien despertat a Caldas de Reis amb els carrers mullats. El dia amenaçava pluja de nou. Vàrem començar a caminar per la vora del riu Umia a partir de Nodar, parroquia de Arca, concello de A Estrada, Pontevedra.

Aquí ens trobàrem un paisatge més espès, amb proliferació de boscos d’eucaliptus.

L'espessor dels boscos d'eucaliptus
En arribar a Igrexa el camí coincidia un tram amb el sender Gr 94, que és una via que comunica el mar i la muntanya en direcció sur-nord.

Caminant per la zona vàrem observar boscos de eucaliptus tallats. Em resultà curiós comprovar la diferent forma de les fulles dels eucaliptus madurs i la dels brots, després d’haver estat tallats.

Fulles d'eucaliptus després de brotar i d'un arbre madur
Quan vàrem arribar a la confluència del cami que feien amb el GR 14 vam haver d’esperar una estona, mentre preníem un refrigeri al poble i esperàvem que parés de ploure. Després d’una estona ja vam poder continuar caminant a la vora del riu, a l'altura de Fontela del concello de Moraña.

Moraña. Igrexa de Fontela. Pontevedra

Riu Umia
Finalment us mostrem el mapa del recorregut aquest primer tram: 15,56 Km i 400 mts de desnivell


Tornant al riu Lérez per veure el ponte Pedre

A L’altre tram, ja per la tarda, vàrem tornar al riu Lérez per veure l’aldea de Serrapio que pertany a la parròquia de Pedre, al concello de Cerdedo, Pontevedra, Podeu veure la història d'aquest pont visitant el web del concello de Cerdedo i mirant a la parròquia de Pedre. Nosaltres caminàrem des de aquesta aldea amb les creus que es mostren

Creus de l'aldea de Serrapio
Vam baixar cap el riu Lérez per trobar-nos amb el ponte de Pedre

El Ponte medieva de Pedre
Després seguint el camí del pont arribàrem a la parròquia de Pedre on acabàrem per aquest any la travessa, un parell de km més i 70 mts de desnivell per sumar. Allí on havia estat l'era hi havia Uns quant hórreos en perfecte estat.

Hórreos a la Parròquia de Pedre, Cerdedo




dimecres, 23 d’octubre del 2013

Transcantàbrica, bloc 10
Caminant per la Serra do Candán i ribeira do riu Lérez

Quart dia de caminar. Aquest dia tocava muntanya i riu. Plantant els tracks del gps sobre els mapes, mirant les fotos en ordre cronològic, mirant trossos de webs locals, de vegades la wikipedia, es pot aconseguir re-cordar els moments, les imatges, els companys i companyes, per posar l’espai de la memòria una mica endreçat i així poder-lo tenir més a l’abast. Tot i que hem de viure instal·lats en el present, cal tenir-lo moblat i res millor que uns bons records.

Aquest quart dia anàrem amb les furgonetes fins a prop d’una aldea anomenada Bustelos. Allà començàrem a pujar per la serra de Candán cap el pic del mateix nom.


Vam arribar dalt de la serra en una hora i vint minuts, la pujada era de uns 400 mts. Arribàrem a dalt de la serra, el alto de San Benito. Està força pelada ja que només hi ha arbustos i molins de vent. La pujada no arribava als 400 mts. Després continuarem carenant i sortejant molins.


Al principi hi veien algunes boires baixes que ràpidament s’esvaïren, bufava el vent i els molins funcionaven amb bona marxa. Com canvia la impressió que ens fan els molins tant grans quan es veuen de prop, el soroll que fa el vent en les pales. Aquest parc eòlic de la serra do Cando és del 2000 i té una potencia de 30.000 Kw aproximadament. La seva implantació va suposar també un important debat sobre els impactes dels molins en territoris fins llavors verges.

Férem un mos a dalt i després començàrem a baixar cap el lloc anomenat A Rochela que és on neix el riu Lérez. Neix a les faldes de la serra do Cando per acabar desembocant a la ria de Pontevedra.

El riu Lérez i el seu modest cabal prop de A Rochela.
Al fons un antic muiño
Després de A Rochela anàrem cap A Vilaverde on ens trobarem una dona que venia formatges fets a Galicia. Uns quants li vàrem comprar.


Una mica més enllà es trobava el monestir de Aciveiro. Allà ens aturàrem a dinar l'entrepà, cercant l'ombra, ja que era migdia i feia força calor.

Monestir d'Aciveiro, vista general
Cruceiro de Aciveiro
Per saber més sobre la història d'aquests llocs i del monestir podeu visitar la web del concello de Forcarei que és on es troba aquest monestir i les aldees per que vàrem passar.


Després del descans i del entrepà començàrem la ruta das Pontes do Lérez, un camí que transcorre a la vora d'aquest riu en altre temps molt aprofitat també amb els muiños que hi havia a la vora.


Un passeig entre sol i ombra junt les aigües nítides del Lérez.


Caminàrem en primer terme fins arribar a l'aldea de Andón, Allà veiérem el pont vell. Després el camí abandona durant un bon tros el llit del riu. No s'acaba d'entendre perquè. El tornàrem a retrobar pel pont de Carballa prop de la aldea de Quintelas i Dúes Igrexas, ponte de Valiñas.


Finalment, acabàrem de caminar junt al pont vell de Forcarei, molt a prop d'aquest concello.
Per obtenir més informació de la zona podeu consultar els següents webs:

La ruta que vàrem seguir la podeu veure en el track que hi ha sobre el mapa del IGN. Vàrem recórrer gairebé 22 Km. amb una ascensió acumulada de 500 mts. Aquell dia vam anar a pernoctar a Caldas de Reis.


dilluns, 7 d’octubre del 2013

Transcantàbrica, bloc 10
Fent un tros del camí de Santiago anomenat Sanabrés

Tercer dia de caminar. Després d’esmorzar anem amb la furgoneta fins un lloc anomenat Mandrás des de on comencem a caminar. Caminàvem pel camí de Santiago anomenat Sanabrés.


El primer tram consistí en arribar a Cea. Allà a la "plaza maior" junt a la torre del rellotge vàrem descansar una estona mentre prenien un refresc o un cafè. 

Torre del rellotge de Cea
Camí de pelegrins com mostra aquesta imatge

Cea també és un poble famós pel seu pa.



Després enfilàrem una petita costa i reprenguérem el camí cap a un lloc anomenat Pielas


Vam passar per la capela de Santa Isabel



i després cap el grandiós monestir d’Osseira on ens vàrem aturar a descansar i menjar i beure una mica. El dia era força assolellat, aleshores.


Ens vàrem acostar als jardins de l'entrada, però el monestir era tancat a aquestes hores.



Després pujàrem un turó des de on es veia la gran edificació. Continuarem caminant i travessant aquesta ondulada zona passant pels llocs de Vilarello, Carballediña, O Outeiro, Sotelo i Bidueiros: petites aldees de unes 20 cases. 
Al final se’ns feia una mica pesat, ja que ens esperàvem un camí més curt i el dia era molt calurós.


Retall del mapa del IGN, amb el track sobreimprés
Des de allà tornarem cap a Cea amb la furgoneta, i després cap a Pazos, on estàvem. A la tarda encara vàrem poder gaudir d'un bany a la piscina de Cea. Bones vacances: sol, bany, 733 mts d’ascensió acumulada, 434 de descens i 24,8 kms.

A la nit, i com a comiat de la casa on ens hostajaven vàrem poder gaudir d'una típica queimada.

Si voleu saber més sobre Cea podeu mirar-ho aquí

dimarts, 1 d’octubre del 2013

Transcantàbrica, bloc 10
Caminant per la Ribera Sacra (2)

El segon dia començàrem a caminar des del mateix Rabacallos on havien pernoctat. En primer lloc pujàrem cap al nucli del concello de Parada de Sil, per després anar a fer el recorregut de la riba del Sil des de dalt. La pujada fins a Parada la ferem per un petit recorregut que transcorre pel batan que baixa cap a Rabacallos. Un paratge ple de castanyers i amb varis antics molins (muiños),abandonats, alguns d’ells encara conservats i d’altres en procés de destrucció.


Antigament les castanyes eren importants per la dieta de la població d’aquests llocs. Deia una dita popular:

“Pra quitalo frío e fartarse ben,
Poides comer castañas e viño morno con mel”
(Triangelos, 1966)
"Per treure’s el fred i atipar-se be,
Pots menjar castanyes i vi tebi amb mel”


Després de passar per aquest paratge anàrem cap el nucli de Parada de Sil i després acostàrem a la riba del riu, per la part meridional i per dalt. Vam fer caminant part del recorregut que havien fet el dia anterior amb la barca.   Llavors arribàrem a un lloc anomenat “Os balcóns dos mouros ou de Madrid”


Des de allà fórem per un sender fins arribar al “Mosteiro deSanta Cristina do Ribas do Sil” mentre veiem els vessants del riu.




Després continuàrem caminant fins arribar al mirador dos Cabezoas on en vàrem reagrupar per anar cap el poble proper de O Coutiño per beure aigua de la font i remullar-nos els peus. Havíem fet 17 km i 980 mts de desnivell acumulat.



Una estona més tard, en furgoneta, anàrem a veure el monestir de Santo Estevo do Ribas do Sil que avui és un Parador de la xarxa de Paradors Nacionals d’Espanya, que està al municipi de Nogueira de Ramuín.



Després de la visita al Parador passàrem per Ourense, on ens banyarem a les termes públiques de Outariz. Podeu trobar informació sobre el termalisme a Ourense en diversos enllaços com aquests:


Després del bany ens desplaçàrem cap el concello de Cea, al lloc anomenat Pazos a la carretera N-525. Allí pernoctaríem els dos dies següents.

Encara que la documentació és ben important us passo uns enllaços sobre la Ribeira Sacra:










dilluns, 30 de setembre del 2013

Transcantàbrica, bloc 10
Caminant per la Ribera Sacra

Els dos primers dies els passàrem a les rives del Sil, la anomenada Ribera Sacra. Es tracta d'una zona que inclou les riberes dels rius Sil i Miño. Es troba entre el sud de la província de Lugo i el nord de la de Ourense.


primer dia, el 29 de juliol, començàrem a caminar a tocar de la desembocadura del riu Mao al Sil, junt a una passarel·la que porta fins a una antiga central elèctrica. 
Un comentari al tauler d'aquesta ruta diu que "Cando o rio soa auga leva"

Des de aquí, pujarem cap a San Lourenzo de Barxacova i una mica més enllà trobàrem en el paratge anomenat As Cancelas una necròpolis medieval.



Després vam pujar una mica més fins arribar a la caseta des de on es deixava caure l’aigua per produir electricitat. Una bona estona vàrem estar caminant per la dalt de la sèquia que havia portat l’aigua antigament. Per tant, una zona plana. Després de deixar-la agafarem el camí que ens portava al poble de Forcas, on hi ha l’església de San Mamede. Concello de Parada de Sil. Havien fet uns 10 km i casi 700 mts de pujada.

A la tarda, vàrem anar a retrobar el Sil junt l’embarcament, prop del pont de la carretera que porta a Monforte de Lemos. Allà començàrem la travessa en barca pel riu Sil. El riu Sil en aquest tram del seu recorregut, la Ribera Sacra va molt encaixonat.



A les vores del costat nord, el que més li dóna el sol, està ple de vinyes, fins i tot en llocs que semblen impossibles, on s’accedeix en barca. El trajecte que férem  és de 21,5 Km fins arribar a un altre embarcament prop de la presa de Santo Estevo. El barquer, mentre navegàvem  ens anava explicant anècdotes i detalls, com per exemple que abans a la ribera sud, que té orientació al nord, on ara hi ha un bosc espès hi havia també vinyes. Un cop arribats al embarcament, retrocedírem amb la furgoneta fins al nostre allotjament al lloc de Rabacallos al concello de Parada de Sil. 


El mapa del que vàrem fer durant aquest dia és:







diumenge, 1 de setembre del 2013

Transcantàbrica, bloc 10
Entre els dies 28 de juliol i 2 d’agost d’enguany vàrem caminar per Galicia. Vam fer camins petits, dins de la gran caminada que representa la travessa Transcantàbrica que té previst acabar al cap de Finisterre, on l’oceà i la mar cantàbrica s’ajunten.

La travessa comença a Orreaga (Roncesvalles), Navarra i va recorrent les terres d’Euskalerria, Cantabria, Asturies, Castella i Lleó (Burgos, Palencia i Lleó), i Galicia. Es tracta d’un camí especial dissenyat per als amants de la natura i la muntanya que transcorre per la divisòria d’aigües: Mediterrània, Cantàbric i Oceà, entre les capçaleres dels rius que son tributaris dels mateixos.  

Us presento una foto de pantalla extreta de la darrera versió de Iberpix (el visor de mapes del Instituto Geográfico Nacional -IGN). En aquesta foto es mostra el quadrant nord-occidental de la península amb els diversos tracks sobre-impresos.

  • Els camins de Santiago: francès, del nord, senabres i portuguès
  • La ruta que vàrem fer l’any passat pels Ancares i riu Lor.
  • La ruta que hem fet enguany per la Ribera Sacra, camí sanabrés i rius Lérez i Umia
  • Falta completar el track de la travessa, encara que en aquesta ocasió parlarem del bloc fet aquest any.
A Galicia vàrem entrar l’any passat des del coll dels Ancares i arribats a O Cebreiro, on creuarem el camí de Santiago (francès) vàrem optar per anar pel riu Lor fins arribar a la seva desembocadura al Sil.

Aquest any vàrem reprendre la ruta on l’havien deixada l’any passat a San Clodio, Ourense.


Aquesta ruta no està tan definida com, per exemple la travessa transpirenaica que té més tradició i està més consolidada. Per tant hi ha una certa improvisació al definir-la, en particular en la part galega ja que aprofita camins locals o petits recorreguts. En alguna ocasió coincideix amb algun gr o camí de Santiago. Aquest any un dia vàrem coincidir amb part del traçat del camí Sanabres que passa per Osseira.

dilluns, 18 de febrer del 2013

Volta pels voltans de Falgars d'en Bas, Santuari de Cabrera i Sant Miquel de Castellò

Ahir dia 16 de febrer vàrem reunir-nos una colla d’amics amb la idea passar un bon dia per un paratge ben bonic. Havien programat fer una volta pels voltants de Falgars d’en Bas. Vam tenir el punt de trobada al lloc anomenat la Devesa de Rupit (*), km 34,4 de la carretera 153 d’Vic a Olot. Allà ens trobàrem més de cinquanta amics disposats a la caminada, el dia ens sorprenia ja que els homes del temps havien anunciat que faria bon temps i ara el trobàvem ennuvolat.
 
Començant el camí a Falgars, el cementiri i mirant cap a Sant Miquel de Castellò

La caminada

Re-agrupàrem la gent als cotxes, de forma que alguns van poder quedar-se a la Devesa, i anàrem cap a Falgars on començava la caminada. Començarem a caminar vora quarts de onze en direcció al molí de la Faja, marques vermelles, una mica esborrades.

El molí de la Faja

Al molí trigarem uns tres quarts d’hora. Allà ens vam re-agrupar per continuar pel camí cap al Port de la Faja i després cap a coll de Bram. Des de allà pujarem dalt de Cabrera, al Santuari de la Mare de Deu per unes escales ben empinades.

A Cabrera vam estar una estona, menjant i bevent alguna cosa, d’altres voltarem per veure el paratge. La pena és que la visibilitat no permetia veure tota vista que ofereix el lloc. Després d’una estona tornàrem, cap a la pista per anar al Port de la Faja i de nou al molí. Allà de nou ens vàrem replegar i decidir si continuàvem amb el camí previst.


Cabrera, a dalt a l'esquerra, el Santuari
Des de el molí continuàrem per un camí amb marques grogues per passar vora el puig anomenat la Creu del Rabadà fins arribar al coll d’Uran. Allà agafem un sender, sempre seguint les marques grogues, per fer un flanqueig per una zona de faig. S’ha d’anar en compte si el terreny està mullat. Segons l’època de l’any també el mantell de fulles és més gros i s’ha d’anar en compte al trepitjar.

Passada aquesta zona del flanqueig el camí es torna més planer i obert, és més complicat de trobar les marques. Després continuarem cap a Sant Miquel de Castellò. Una mica abans d’arribar ens vàrem quedar sense banderoles i decidirem replegar-nos i dinar, estàvem a les envistes de Sant Miquel i amb vistes a la vall d’en Bas.

Vista a la Vall d'en Bas
Després del dinar vàrem continuar cap a Sant Miquel de Castellò per veure la vall. El lloc és molt bonic i té unes vistes fantàstiques a la Vall d’en Bas a les muntanyes del Puigsacalm i, si hi ha bona visibilitat també als Pirineus, zones del Costabona i Canigó, també a l’alta Garrotxa, Mare de Deu del Mont i Bassegoda. També es veu ve la zona volcànica de la Garrotxa.

Sant Miquel de Castellò
, un cop haver estat allà una estona i fetes les fotos de rigor, retornarem cap a Falgars passant vora la casa del Pibernat que estava en obres de remodelació. Sobre quarts de cinc arribàrem a Falgars. Des de allà retornarem cap al Far, tot i que quan anàvem ens vam trobar la sorpresa de que estava força emboirat i alguns companys vam girar cua.

Tot i que el temps no va ser com ens dèiem van tenir bon dia i vàrem gaudir d’un lloc maco de debò. La ocasió també la vàrem aprofitar per retrobar-nos molta gent que ens hem conegut fem travesses o sortides amb Atlas Natura. També amb altres amics d’anteriors sortides. La bona notícia va ser veure en Francesc caminant de nou, després del procés de recuperació que ha hagut de passar.

Continuarem retrobant-nos, la nostra fita és la natura.

Alguns enllaços:
Carretera 153 de Vic a Olot i trencall per al Falgars al km 3
Punt de trobada: La Devesa de Rupit
Recollien la idea d'aquesta web
Sobre Falgars
Una web per veure el temps a la zona
Els mapes del ICC
La ruta a Wikiloc