diumenge, 14 de febrer del 2016

Terres del Ebre I-1 (Vall de Cardó i Serra de Pàndols)

Els dies 30 i 31 de gener vam anar a preparar una sortida que tenim previst de fer pels dies 5 i 6 de març d’enguany en el marc de la programació de la Secció de Muntanya del CEC per aquest primer trimestre de 2016. Vam aprofitar aquestes dues jornades per fer:
  • Per una banda, la ruta de les ermites de la Vall de Cardó, partint des del Balneari que actualment roman tancat.
  • I per una altra banda, la travessa de la serra de Pàndols en sentit nord-oest – sud-est
Finalment vam poder concretar la proposta acompanyats de deu socis més del CEC. Unes jornades lluminoses amb un fort vent de Mestral.

Primera part, ruta de les ermites de la Vall de Cardó

La vall de Cardó, s’hi troba a la serra de Cardó. És de gran bellesa paisatgística i amb un patrimoni històric i cultural força rellevant. Està Situada entre les comarques de la Ribera d'Ebre (Rasquera) i el Baix Ebre (Benifallet). El massís de la Serra de Cardó es troba inclòs dins de la serralada Prelitoral Catalana.
Amb pluviositat escadussera, la permeabilitat de les roques calcàries origina prou fonts que desguassant al cingle de Sallent.

Restes del Santuari dalt del cingle del Sallent
El Balneari en origen fou un edifici religiós, contruit el 1606 pel carmelí Fra Pau de Crist i està situat al damunt del cingle del Salt del Frare. El complex el formaven el convent i catorze ermites. Fou suprimit com a convent al afectar-li la desamortització de Mendizabal de 1836. Fou convertit en balneari en 1866 aprofitant les aigües medicinals (bicarbonatades i arsenicals). Fou hospital de l’Exercit Republicà durant la Batalla del Ebre.

Tornà a operar com a balneari des del 1940 fins al 1967. Fins a finals del segle XX va funcionar com a planta embotelladora d’aigua mineral. Actualment està en procés de restauració.

A la serra de Cardó hi podem trobar boscos mediterranis força ben conservats i poblats. Hi ha alzinars ben constituïts, complementats amb boscos de roure valencià i teixos que apareixen de manera esporàdica. A les parts altes i ombrívoles de la serra, hi ha pinedes de pinassa. També és abundant el grèvol i el margalló (palmera autòctona europea) totes dos espècies protegides.

Complementàriament també poden atansar-nos fins a tocar l'Ebre a l'alçada del pas de la barca entre Ginestar i Miravet. Aquí, si hi ha temps es possible la visita al castell dels templers. També és una bona ocasió per fer una visita a Pinell de Brai i contemplar el famós celler cooperatiu.

Mapa del recorregut

Comencem a caminar després de deixar el cotxe a l'antic balneari. Fem la volta en el sentit contrari a les agulles del rellotge. I seguint aquest ordre vàrem anar passant per les ermites de Santa Teresa, Santa Anna. Després ens vam enfilar cap el coll de murteró. Després passarem per Sant Bernat, Sant Joan, el pou del Argilagar, Sant Onofre. Després ens atansarem a l'ermita de Sant Simeó o de la Columna.

L'ermita de Santa Teresa

Pal indicador uns metres abans d'arribar al coll de Murteró

Font del Argilagar

Ermita de Sant Onofre

Vista general del balneari de Cardó

L'ermita de Sant Simeó amb nosaltres
Després vàrem passar per la font del avellaner, Sant Josep, la font del Prior i Sant Roc.

Després vàrem anar, agafant un petit desviament fins a la Roca Foradada i una mica després a la cova Lluminosa.

La Roca Foradada
La cova lluminosa vista des de dalt
La cova lluminosa vista des de baix amb la colla del dia 5 de març

Després, pel Portell de Cosp baixant pel camí dels Frares arribarem a la del Sant Àngel i la de la Santíssima Trinitat, on vàrem parar a fer un mos.

Ermita de la Santíssima Trinitat
Vista general del Balneari
Finalment ens vàrem acostar a l'ermita del Carmen que es troba dalt d'un precipici i finalment, retrocedint passarem per la de Sant Elies per arribar finalment al balneari.

Ermita del Carme
Rètol que hi ha al costal del balneari
Després d'acabar ens vàrem dirigir cap a l'alberg de Ca la Jepa a Prat de Comte. Però abans vàrem tenir temps d'acostar-nos al Pas de la Barca entre Ginestar i Miravet. Ara el servei està aturat. Des de aquest lloc hi ha una molt maca vista del Ebre amb el castell de Miravet al fons. 

El riu Ebre, mirant a Miravet des del Pas de la Barca
Per acabar l'excursió per la ruta de les ermites vàrem passar per Pinell de Brai on vàrem fer un got de vi al celler cooperatiu.
Vista de Pinel de Brai abans d'arribar-hi

Celler cooperatiu de Pinell de Brai

Webgrafia:

La recuperació del camí de les ermites

dimecres, 10 de febrer del 2016

Terres del Ebre I-2 (Vall de Cardó i Serra de Pàndols)

Els dies 30 i 31 de gener vam anar a preparar una sortida que tenim previst de fer pels dies 5 i 6 de març d’enguany.
Vam aprofitar aquestes dues jornades per fer:
  • Per una banda, la ruta de les ermites de la serra de Cardó, partint des del Balneari que actualment roman tancat.
  • I per una altra banda, la travessa de la serra de Pàndols en sentit nord-oest – sud-est
Complementàriament també poden atansar-nos fins a tocar l'Ebre a l'alçada del pas de la barca entre Ginestar i Miravet. Aquí, si hi ha temps es possible la visita al castell dels templers. També és una bona ocasió per fer una visita a Pinell de Brai i contemplar el famós celler cooperatiu.

Segona part, Camins de la Pau, serra de Pàndols

Les serres de Pàndols i Cavalls, són la prolongació natural del massís dels Ports cap al nord. Aquestes dues serres formen un conjunt natural de gran interès en el conjunt de Catalunya. Gaudeixen d'un elevat valor geològic, pels tipus de formacions dels materials que han dibuixat paisatges impressionants: l'estret del riu Canaletes a la Fontcalda, la Vall del Navarro o del Frare, el Puig Caballé, la Fou de la Càrgola o l'Agulla de Bot, entre molts altres.
Mapa del recorregut
Accés al mapa del recorregut en el Vissir3 del ICC

Pel que fa a la fauna, destaca la presència de la cabra salvatge, l'àliga, l'àguila daurada, el voltor, el falcó, la cornella de bec vermell, la llúdriga i el gat salvatge.

A nivell històric i cultural presenten un indubtable interès, ja que en aquestes serres es va disputar una de les batalles més sagnants de la Guerra Civil, la Batalla de l'Ebre. Per això és pel que el Consorci Memorial de la Batalla de l'Ebre (Comebe) ha habilitat alguns dels seus paratges naturals com a museu a l'aire lliure, integrat en l'anomenada Ruta de la Pau. (Terres del Ebre).


Al km 8 de la C-43 comencem a caminar.
Davant aquesta roca en forma de proa de vaixell

Havíem pernoctat a l'alberg de Ca la Jepa, a Prat de Comte. Des d'allà, en taxi ens vam desplaçar la Km 8 de la C43, junt a l’antiga corba que feia la carretera.
Per començar vam Travessar la carretera i de seguida ens enfilem junt a un penya-segat en forma de proa de vaixell.

És tracta de la feréstega vall de la Closa. En enlairar-nos una mica més i passem per davant del puntal de l’ós.


El puntal de l'Ós
Mentre pugem anem veient algunes coves i amagatalls que segurament havien servit durant la Batalla del Ebre. Després de creuar el barranc ens atansem al monument aixecat pels brigadistes.


Coves i avencs que feien servir com a refugi-1

Coves i avencs que feien servir com a refugi-2
Un cop endinsats en el barranc i després de veure els amagatalls cal seguir un revolt en camí i remuntar per arribar en pocs minuts al monument a les Brigades Internacionasl. Aquest monument va estar restaurat l'any 2000 per l'Ajuntament de Pinell de Brai després de diverses demandes. A la webgrafia de sota hi ha un parell de referències sobre aquesta qüestió i sobre els noms que apareixen citats al monument.


Monòlit dedicat a les Brigades Internacionals

Monument a les brigades Internacionals
Pugem una mica més i anem a trobar el cami del Gr 171 que pujava de l'Obaga de la Teuleria. Així seguim carenant fins apropar-nos a l'ermita de Santa Magdalena. Aquí la gent de Pinell es retroba en romeria que cada any es celebra el segon dissabte després de Pasqua: mengen, bevem i canten jotes per baixar després de nou al poble.



Ermita de Santa Magdalena
Continuem la pujada cap a la cota 705 on es troba el monument a la Pau, dedicat a la lleva del Biberó. També hi ha una torre de vigilancia d'incendis


Monument a la Pau. Cota 705

A les parets hi ha nombreses plaques com
aquesta dedicada a una Brigada britànica
Des de la cota 705 es veuen moltes panòramiques en totes les direccions. Mirant cap a l'est es veu de lluny el riu Ebre i més lluny encara la Mediterrania. Cap el sud es divisen els ports de Tortosa i Beseït amb les antenes del Caro i una mica més a la dreta la serra la agulla de Bot, la Rocamala i més al fons la muntanya de Santa Bàrbara. També en la llunyania es veu Prat de Comte que és on arribarem més tard. Cap el nordest resseguint la ruta que anem fent es veu la serra de Cavalls i més a la dreta la serra de Cardó.

Espais de la memòria 1. Taulell explicatiu de la batalla del Ebre

Espais de la memòria 2. Taulell explicatiu de la batalla del Ebre

Espais de la memòria 3. Taulell explicatiu de la batalla del Ebre

Aquí hi ha una vista panòramica de la serra de Cavalls,
un altre dels escenaris de la batalla del Ebre
Coll d'en Canar i agulla de Bot, Rocamala i Santa Barbara

Paisatge geologic de la serra de Cardó
Des del monument a la Pau tenim aquesta foto on es veu el riu Ebre anant cap al mar, el mar i a la dreta la serra del Montsià

Abans d'abandonar el monument de la Pau ens vàrem fer una foto de grup amb les les vistes cap els Ports. Un dia de vistes privilegiades, ja que el vent deixava una visibilitat i nitidesa molt bona



Després descendim cap el coll d'en Canar on tornem a trobar algun taulell de paisatges geològics com el de la serra de Volendims que queda just davant del coll on hi ha els mencionats plafons explicatius de la geologia de la zona. Caminem una estona per la carretera que va de la Fonteta a la Mare de Deu de la Fontcalda, fins que agafem un trencall per baixar al fons de la vall del Frare.

Segons anem cap a la fons de la vall del Frare deixarem a l'esquerra la serra del Crestall que ens tornarem a trobar en el moment de creuar-la per l'estret de dalt en arribar a la Fontcalda.

Agulla de Bot, La Falconera, Rocamala i Santa Barbara

Agulla de Bot, Rocamala i Santa Barbara
Mentre baixem ens trobem amb restes de masies i camps d'oliveres, abandonats, però a baix ja ens trobarem velles oliveres ben cuidades, altres no tant ben cuidades.


Les velles oliveres

Un magnífic exemplar d'olivera

Un altre amb la soca ben retorçada

Poc després a la vall del Frare ens trobem amb el monument als pelegrins del Camí de Sant Jaume que és una escultura de Rafel Esteruelas, ferrer de Vilalba dels Arcs i està inspirada en una obra d’Antoni Tàpies.

Monument al pelegrins



Monument als pelegrins. la llegenda
en record del any Jacobeo III
Una mica més endavant passem per un lloc anomenat la Font de la Teula, prop d'on es troba l'aiguabarreix del barranc del Frare i el riu Canaletes. Una mica més enllà arribarem a les gorges de la Fontcalda formades pel riu Canaletes.

El llibre de la història geològica de la terra
 aquí mostra algunes de les seves pàgines

Les gorges de la Fontcalda amb el Santuari al fons 1

Les gorges de la Fontcalda amb el Santuari al fons 2
Passades les gorges entrem a una explanada on es troba el Santuari de la Fontcalda i una zona d'esbarjo. també trobarem una font amb aigua calenta, Després de passar per un pont de ferro el riu Canaletes ens hi trobem la via verda de l'antiga línia de ferrocarril de la val de Zafan que anava des de Tortosa fins a la Pobla de Híjar. No gaire llum hi ha l'antiga estació de Prat de Compte a on es pot arribar també per la carretera T-361 de ve des de Prat de Comte.



Nosaltres, però anem cap a Prat de Comte pel camí del coll de la Salve que també és la ruta que segueix el Gr 171.


Des del coll de la Fontcalda el dia 6 de març hi havia una bona visibilitat per divisar les serres de l'altra banda del riu Ebre: serres de Cardó i el Boix.


Vista de les serres de Cardó i el Boix des del coll de la Fontcalda
Una mica després del coll ja anem baixant entre oliveres i atmellers fins arribar a Prat de Comte.

.

Webgrafia

Totes les referències han estat consultades entre els dies 10 i 14 de febrer de 2016. La que fa referència al monument de les brigades Internacionals les he trobat gràcies al llibre dipositat en el recipient que hi ha al peu del monument.

Sobre el camí en general:

Sobre la batalla de l'Ebre: