Transcantàbrica, bloc 10

Caminant per la Serra do Candán i ribeira do riu Lérez

Quart dia de caminar. Aquest dia tocava muntanya i riu. Plantant els tracks del gps sobre els mapes, mirant les fotos en ordre cronològic, mirant trossos de webs locals, de vegades la wikipedia, es pot aconseguir re-cordar els moments, les imatges, els companys i companyes, per posar l’espai de la memòria una mica endreçat i així poder-lo tenir més a l’abast. Tot i que hem de viure instal·lats en el present, cal tenir-lo moblat i res millor que uns bons records.

Aquest quart dia anàrem amb les furgonetes fins a prop d’una aldea anomenada Bustelos. Allà començàrem a pujar per la serra de Candán cap el pic del mateix nom.

Vam arribar dalt de la serra en una hora i vint minuts, la pujada era de uns 400 mts. Arribàrem a dalt de la serra, el alto de San Benito. Està força pelada ja que només hi ha arbustos i molins de vent. La pujada no arribava als 400 mts. Després continuarem carenant i sortejant molins.

Al principi hi veien algunes boires baixes que ràpidament s’esvaïren, bufava el vent i els molins funcionaven amb bona marxa. Com canvia la impressió que ens fan els molins tant grans quan es veuen de prop, el soroll que fa el vent en les pales. Aquest parc eòlic de la serra do Cando és del 2000 i té una potencia de 30.000 Kw aproximadament. La seva implantació va suposar també un important debat sobre els impactes dels molins en territoris fins llavors verges.

Férem un mos a dalt i després començàrem a baixar cap el lloc anomenat A Rochela que és on neix el riu Lérez. Neix a les faldes de la serra do Cando per acabar desembocant a la ria de Pontevedra.

El riu Lérez i el seu modest cabal prop de A Rochela.
Al fons un antic muiño

Després de A Rochela anàrem cap A Vilaverde on ens trobarem una dona que venia formatges fets a Galicia. Uns quants li vàrem comprar.

Una mica més enllà es trobava el monestir de Aciveiro. Allà ens aturàrem a dinar l'entrepà, cercant l'ombra, ja que era migdia i feia força calor.

Monestir d'Aciveiro, vista general

Cruceiro de Aciveiro

Per saber més sobre la història d'aquests llocs i del monestir podeu visitar la web del concello de Forcarei que és on es troba aquest monestir i les aldees per que vàrem passar.

Després del descans i del entrepà començàrem la ruta das Pontes do Lérez, un camí que transcorre a la vora d'aquest riu en altre temps molt aprofitat també amb els muiños que hi havia a la vora.

Un passeig entre sol i ombra junt les aigües nítides del Lérez.

Caminàrem en primer terme fins arribar a l'aldea de Andón, Allà veiérem el pont vell. Després el camí abandona durant un bon tros el llit del riu. No s'acaba d'entendre perquè. El tornàrem a retrobar pel pont de Carballa prop de la aldea de Quintelas i Dúes Igrexas, ponte de Valiñas.

Finalment, acabàrem de caminar junt al pont vell de Forcarei, molt a prop d'aquest concello.
Per obtenir més informació de la zona podeu consultar els següents webs:

• Concello de Forcarei. Aquí també hi trobareu informació sobre les aldees d'aquest concello i sobre la ruta del "Pontes do riu Lérez" i sobre el monestir de Aciveiro.
• Resum sobre l'Ajuntament de Forcarei emés per TVG, el 2009. Situació, paisatges i monuments...
• Sobre la Serra de Candán. També podeu veure aquí un vídeo. També trobareu informació a TurGalicia.

La ruta que vàrem seguir la podeu veure en el track que hi ha sobre el mapa del IGN. Vàrem recórrer gairebé 22 Km. amb una ascensió acumulada de 500 mts. Aquell dia vam anar a pernoctar a Caldas de Reis.

Transcantàbrica, bloc 10

Fent un tros del camí de Santiago anomenat Sanabrés

Tercer dia de caminar. Després d’esmorzar anem amb la furgoneta fins un lloc anomenat Mandrás des de on comencem a caminar. Caminàvem pel camí de Santiago anomenat Sanabrés.

El primer tram consistí en arribar a Cea. Allà a la "plaza maior" junt a la torre del rellotge vàrem descansar una estona mentre prenien un refresc o un cafè. 

Torre del rellotge de Cea

Camí de pelegrins com mostra aquesta imatge

Cea també és un poble famós pel seu pa.

Després enfilàrem una petita costa i reprenguérem el camí cap a un lloc anomenat Pielas

Vam passar per la capela de Santa Isabel

i després cap el grandiós monestir d’Osseira on ens vàrem aturar a descansar i menjar i beure una mica. El dia era força assolellat, aleshores.

Ens vàrem acostar als jardins de l'entrada, però el monestir era tancat a aquestes hores.

Després pujàrem un turó des de on es veia la gran edificació. Continuarem caminant i travessant aquesta ondulada zona passant pels llocs de Vilarello, Carballediña, O Outeiro, Sotelo i Bidueiros: petites aldees de unes 20 cases. 
Al final se’ns feia una mica pesat, ja que ens esperàvem un camí més curt i el dia era molt calurós.

Retall del mapa del IGN, amb el track sobreimprés

Des de allà tornarem cap a Cea amb la furgoneta, i després cap a Pazos, on estàvem. A la tarda encara vàrem poder gaudir d'un bany a la piscina de Cea. Bones vacances: sol, bany, 733 mts d’ascensió acumulada, 434 de descens i 24,8 kms.

A la nit, i com a comiat de la casa on ens hostajaven vàrem poder gaudir d'una típica queimada.

Si voleu saber més sobre Cea podeu mirar-ho aquí

Transcantàbrica, bloc 10

Caminant per la Ribera Sacra (2)

El segon dia començàrem a caminar des del mateix Rabacallos on havien pernoctat. En primer lloc pujàrem cap al nucli del concello de Parada de Sil, per després anar a fer el recorregut de la riba del Sil des de dalt. La pujada fins a Parada la ferem per un petit recorregut que transcorre pel batan que baixa cap a Rabacallos. Un paratge ple de castanyers i amb varis antics molins (muiños),abandonats, alguns d’ells encara conservats i d’altres en procés de destrucció.

Antigament les castanyes eren importants per la dieta de la població d’aquests llocs. Deia una dita popular:

“Pra quitalo frío e fartarse ben,

Poides comer castañas e viño morno con mel”

(Triangelos, 1966)

"Per treure’s el fred i atipar-se be,

Pots menjar castanyes i vi tebi amb mel”

Després de passar per aquest paratge anàrem cap el nucli de Parada de Sil i després acostàrem a la riba del riu, per la part meridional i per dalt. Vam fer caminant part del recorregut que havien fet el dia anterior amb la barca.   Llavors arribàrem a un lloc anomenat “Os balcóns dos mouros ou de Madrid”

Des de allà fórem per un sender fins arribar al “Mosteiro deSanta Cristina do Ribas do Sil” mentre veiem els vessants del riu.

Després continuàrem caminant fins arribar al mirador dos Cabezoas on en vàrem reagrupar per anar cap el poble proper de O Coutiño per beure aigua de la font i remullar-nos els peus. Havíem fet 17 km i 980 mts de desnivell acumulat.

Una estona més tard, en furgoneta, anàrem a veure el monestir de Santo Estevo do Ribas do Sil que avui és un Parador de la xarxa de Paradors Nacionals d’Espanya, que està al municipi de Nogueira de Ramuín.

Després de la visita al Parador passàrem per Ourense, on ens banyarem a les termes públiques de Outariz. Podeu trobar informació sobre el termalisme a Ourense en diversos enllaços com aquests:

• Sobre Outariz
• Termalisme a Ourense

Després del bany ens desplaçàrem cap el concello de Cea, al lloc anomenat Pazos a la carretera N-525. Allí pernoctaríem els dos dies següents.

Encara que la documentació és ben important us passo uns enllaços sobre la Ribeira Sacra:

• Guía del Románico en la Ribera Sacra
• Vídeo produït per la Diputació de Lugo sobre la Ribeira Sacra 
• Artícle a la Wikipedia