Caminant per la Natura

Poso en marxa aquest blog amb la idea de difondre passejades per la natura, la alta, mitja i baixa muntanya, que han estat al hora: repte, gaudi i record. Molts dies recorrent els Pirineus per l’alta ruta de Georges Veron, o fent la divisòria d’aigües que anomenem Transcantàbrica (des de Roncesvalles a Finisterre) amb els amics d’Atlas Natura, o fent sortides als cims més emblemàtics dels Pirineus amb la gent del CEC. En fi, un seguit de reptes i records que deixen un pòsit d’estimació de la natura per sobre de tot.

També és un camí a fer en quan experiència en les formes de presentació i un espai obert per a compartir l'experiència, i així enriquir-la. Com de sobres sabem la gent que estima la natura, les muntanyes ens presenten moltes cares i al compartir la seva visió sempre acabem tenint una visió més completa. 

Un altre focus d’interès ve donat per la preocupació sobre com tenim i com tractem la biosfera. Entenc que és la nostra llar i l’hem de servar i servir per gaudir-la nosaltres i els que vindran. És per això, que em preocupa l’escassetat de recursos, en particular els energètics. Pot ser, caldria dir que em preocupa més que l’escassetat l'excés d'ús, el abús. Haurem d’anar adquirint nous hàbits de consum que redueixin el greu impacte sobre el nostre planeta. Cal no deixar deutes insuportables a les futures generacions. Cal que tant elles com nosaltres puguem continuar mirant al cel des de la nostra llar per moltes generacions.

Caminant per la Natura s’obre sabent que els camins encara que s’esvaeixin caldrà fer-los i millor en companyia. Si en algun moment no disposem de brúixola i no sabem ben bé cap on hem d’anar, llavors caldrà comptar amb la guia del cor. També recordem la certesa que el camí es fa al caminar, tot recordant a Sopa de Cabra i a Antonio Machado.

El Massís del Mont Perdut des del Vignemale