Dues excursions pel Cadí des de Gisclareny
El passats dies 27 i 28 d’octubre vàrem fer una estada a
Gisclareny, al refugi del Tasconet. Durant dos dies fou la llar de uns amics
que decidirem gaudir d’aquesta zona del Cadí. La nostra pretensió es resumia en
fer un parell d’excursions dissabte 27 i diumenge 28 i compartir un espai
acollidor com ara és el refugi. El temps no s’anunciava gaire bo, però
nosaltres estàvem entestats a passar la castanyada prop de la natura i estirar
les cames.
Com esmentava abans vàrem fer dues excursions, una cada dia:
La del primer dia
El dissabte volien pujar al Comabona des del coll de Bauma.
A Wikiloc podem trobar la ruta aquí. Es una ruta
fàcil, però amb un pendent força exigent. El desnivell és de 1.000 mts
aproximadament (de 1521 a 2556). Podem veure el mapa del ICC clicant sobre aquest
enllaç.
Vàrem començar a caminar una mica més amunt del coll de
Bauma. Agafant la pista que va cap el coll de les Bassotes al següent revolt hi
ha una tanca per on hem d’anar. Una mica més enllà trobarem unes marques verdes
i blanques que són les que seguirem. Al principi el camí va pel bosc de pins i
boixos. Anem fent ziga-zagues amb un fort pendent. Després arriben a una zona
més oberta per on troben l’anomenat pas de la cabra.
Després girem cap a
l’esquerra i fem un flanqueig que va deixant el puig dels Terrers a la dreta.
Passem per uns abeuradors que hi ha. Després ens aboquem cap el Clot del
Comabona. El Camí segueix flanquejant el puig dels Terrers, ara però cal anar
guanyant alçada dirigint-nos cap el coll dels Terrers des de on es divisarà la
vessant nord Cadí. Un cop allà es gira a l’esquerra seguint el GR 150-1 que
travessa tot el Cadí per dalt. Per arribar al Comabona es pot continuar seguint
les marques blanques i verdes carenant o bé continuar pel GR i després girar a
la dreta fins arribar al vèrtex geodèsic.
 |
| Mirant des del Pas de la Cabra: a l'esquerra la vall del Bastareny a la dreta la de Gisclareny i el coll de la Bena. En mig la Voltrera |
 |
| Al cim del Comabona. Darrere el vèrtex geodèsic |
 |
| Baixant cap al coll de Bauma |
Vàrem fer una volta a la Voltrera. Es pot veure clicant aquí.
La ruta que vàrem seguir nosaltres no és exactament la
mateixa que la indicada a la referència de Wikiloc d’abans ja que començàrem al
coll de la Bena. Des de allà vàrem anar en direcció est per l’obaga de la
Voltrera fins arribar prop del coll de l’Escriga. Allà giraven en direcció oest
i baixaven cap a la vall de Gisclareny. Un cop arribem a baix a la vall agafem
una carretera que ens mena cap el barri del Roser que és on està l’ajuntament
de Gisclareny. Abans d’enfilar-nos-hi la carretera fa un gir a l’esquerra,
nosaltres girem cap a la dreta per fer el camí de tornada carenant, mirant
sempre cap el Pedraforca.
Al final, una mica abans d’arribar al refugi el
Tasconet hi ha una cruïlla que ens porta cap el coll de Llúria per on es va cap
a Saldes. Nosaltres acabarem el camí al refugi on ens esperava un bon àpat que
havien de començar a preparar.
 |
| Prop del coll de l'Escriga feien un descans abans de baixar cap a Gisclareny amb la vall i el Pedraforca al fons |
La estada
Aquests dies va coincidir que s'havia anunciat que baixaria molt la temperatura. També s’anunciava un fort vent. No obstant això, el dissabte durant el dia va fer un bon temps, tot i que ja s’havia notat un cert canvi, la tardor començava a mostrar-nos que és l’avantsala del hivern. També coincidia que era el temps que hi ha castanyes. Divendres ens organitzarem prou bé per fer un bon sopar, arrodonit més tard amb unes castanyes torrades a la llar de foc, acompanyades de moscatell, com a postres. Això va facilitar-nos les coses per fer-la petar una estona abans d’anar a dormir.
Dissabte, tenien un altre pla: havien quedat amb el Enric de
Cal Misèria per anar a sopar. Férem un sopar senzill i bo, ja ho havien pactat
prèviament amb ells. A la sortida ens vam trobar amb una sorpresa. Calia
caminar, fins al refugi no més de quatre-cents metres, bufava un vent molt fort gèlid, la temperatura havia caigut en picat. El fred i la sensació de fred que
afegia el vent ens va fer tremolar a tots. Sort que el refugi estava a prop
i que dins havia bona temperatura. Tornarem a fer revifar la llar i tornarem a
torrar unes castanyes mentre xerraven sobre l’endemà.
 |
| Vista General del Tasconet |
Diumenge calia fer la volta a la Voltrera que és força més suau que
l’excursió de dissabte i que havien de culminar amb una barbacoa on havien de
rostir la carn que compraren divendres a Bagà i uns quants bolets que havien
trobat pel matí.
No vàrem ser capaços de dinar junt a la barbacoa, encara es
notava el vent fred. Després de dinar ens quedarem xerrant una estona i poc a
poc vàrem anar marxant. Havíem passat un bon parell de dies.
El Refugi
El Tasconet es troba en un lloc molt bonic, dominant la vall de
Gisclareny. És un lloc ideal per fer estada de petits grups. Te racons que li
donen un caliu especial: el raconet junt la cuina amb la finestra, la llar de
foc per fer-la petar quan fa una mica de fred, la mateixa barbacoa o el prat davant la vall per a temps de més calor. Però el que més val són la seva gent, l’Àngels i el seu fill
Pau. Un lloc que cal tastar alguna vegada i que ens deixa amb el regust de que cal tornar un altre cop.
Notes:
 |
| Desde el Tasconet, una vista de la vall de Gisclareny |
Ambdues excursions es poden trobar també al Wikiloc:
Ambdues rutes no són exactament les que nosaltres vàrem
seguir. Hem modificat el track descarregat del Wikiloc amb el software GPSTrackmaker.
Fotos: el meu agraïment per M. Gràcia
Fotos: el meu agraïment per M. Gràcia
